Els directors de les televisions públiques de les Illes Balears, València i Catalunya han coincidit en apostar per augmentar la col·laboració entre les tres corporacions, a partir de la identitat pròpia de cada una d’elles, per tal de disposar d’una major oferta en llengua catalana.

La proposta l’han feta el director general de Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3), Andreu Manresa, el director general d’À Punt Mèdia, Alfred Costa i el director de Televisió de Catalunya (TVC), Vicent Sanchis.

Tots tres han participat avui, 14 de setembre, en la 46a sessió del Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) amb la ponència conjunta “El servei públic audiovisual a les Illes Balears, València i Catalunya.” El seminari ha recuperat el format presencial a La Pedrera per primer cop des de l’inici de la pandèmia, per bé que amb un aforament reduït.

Manresa ha explicat que el repte que tenen és la creació d’una plataforma digital que incorpori les produccions de cadascuna de les tres televisions. El responsable d’IB3tv ha precisat que actualment ja existeix un agregador a internet que recull les seves produccions i les de TV3 i que properament podria comptar també amb les valencianes. “L’objectiu que tenim no és fer una televisió idèntica sinó coproduir, sumar esforços i millorar la interrelació informativa”, ha dit.

Manresa ha subratllat la importància tant de disposar d’un mercat de 10 milions de catalanoparlant, així com “l’articulació d’un imaginari de cara a la ficció enormement potent”.

Per la seva part, Costa ha volgut destacar que l’entorn comunicatiu valencià venia de la realitat incontrovertible d’haver passat per l’aturada de les emissions de la radiotelevisió pública. I ha afegit que els han calgut molts esforços per fidelitzar de nou a l’audiència. “Hem fet estudis que ens mostren que ens segueix la franja d’edat entre els 18 a 45 anys, però ens costa molt mantenir-la i captar la resta de franges, que, especialment en el cas dels joves s’han adaptat a altres usos comunicatius”, ha assenyalat.

“La nova televisió valenciana no pot fer programes de gran dimensió i per això necessitem aliances entre les tres corporacions públiques”, ha dit.

Sanchis s’ha mostrat satisfet de com s’ha treballat per millorar la col·laboració entre les tres radiotelevisions. “Tenim tres territoris amb la mateixa llengua i la mateixa cultura i em costa molt entendre com és que la francofonia, els anglesos i els alemanys tenen l’oportunitat de col·laborar mentre que nosaltres estem endarrerits”, ha explicat.

Pel que fa al projecte conjunt entre les tres corporacions públiques, Sanchis ha apostat “deixar que siguin ells els que ens marquin el camí. Si veuen que les coproduccions són bones, doncs endavant, però crec que hauríem d’evitar que ens vegin com una competència deshonesta” ha dit el director de Televisió de Catalunya, que ha apuntat la possibilitat de millorar l’agregador actualment existent, i del qual formen part les corporacions catalana i balear i en el qual es treballa per incorporar properament a la valenciana.

Sanchis ha criticat l’actual revisió normativa audiovisual, que ha dit que és tan perjudicial contra Catalunya com totes les anteriors, ja que només defensen el castellà i no, en canvi, cap altra llengua. “Tot el que puguin fer els tres governs en contra d’aquestes dinàmiques va a favor de la supervivència de la nostra cultura”, ha afirmat.

Presentats pel president del CAC

Els ponents han estat presentats pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha destacat que el servei públic audiovisual està sotmès a un escenari de canvi a causa del procés de digitalització, que, segons ha precisat, s’ha accelerat per la crisi sanitària. En concret, segons ha dit, les radiotelevisions públiques estan afectades per l’emergència d’unes plataformes digitals de pagament que han duplicat les seves subscripcions en un any i que apleguen gran part de la publicitat, per bé que la crisi ha tingut com a conseqüència l’augment de la confiança en el servei públic.

Com a conseqüència, ha afegit, “el servei públic audiovisual es troba immers en un procés de reconversió i en diversos països, com Suïssa, Dinamarca o Àustria, s’han aprovat plans estratègics per adaptar-se al nou panorama comunicatiu”.

Loppacher ha assenyalat que en el cas de Catalunya, tal i com va apuntar-se en el Llibre blanc, “és urgent i indispensable prendre mesures immediates per actualitzar els mitjans públics, posar-los al dia, rellançar-los i fer que la seva oferta sigui més atractiva per al conjunt de la ciutadania, i en especial, per a la gent jove. Cal una nova visió estratègica que prenent com a punt de partida el seu esperit fundacional i tota la funció de servei públic que ha dut a terme durant aquests anys, la rellanci al futur”. Així mateix, ha assegurat que cal un millor finançament de la CCMA, en concret, tal i com estableix el Llibre Blanc, 17 euros més per habitant a l’any, per tal d’anivellar-lo al que tenen les televisions públiques de països i territoris de dimensió similar a Catalunya.

Pel que fa als serveis públics de les Illes Balears, de València i de Catalunya, Loppacher ha apostat per tres actuacions: habilitar la reciprocitat televisiva i radiofònica en els tres territoris, impulsar la cooperació entre mitjans i productors de l’àrea lingüística del català per tal de ser més competitius i, finalment, impulsar una gran plataforma de continguts audiovisuals que ofereixi els continguts dels tres territoris de parla catalana.

“Val a dir, però, que algunes d’aquestes coses ja s’estan impulsant i cal reconèixer que s’estan fent gràcies a la bona entesa que els nostres ponents d’avui tenen. IB3, À Punt i TV3 mantenen una relació fructífera i normalitzada que s’ha materialitzat en forma de coproduccions, col·laboracions i intercanvis”, ha puntualitzat el president del CAC.

Loppacher ha volgut aprofitar per reiterar la profunda afectació que suposarà per al sector l’avantprojecte de Llei general de comunicació audiovisual que tramita el Govern central.

“Crec que caldrà, evidentment, negociar amb el Govern de l’Estat les esmenes necessàries per corregir les afectacions i dèficits, però a l’hora, crec que des de Catalunya cal donar una resposta urgent i adequada a les necessitats del sector audiovisual català i, per tant, cal disposar d’una nova llei audiovisual catalana per fer front als reptes del nous serveis audiovisuals”, ha asseverat.

N. P.

En este artículo

Iniciar conversación

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

1 comentario

  1. Cinife Responder

    Creo que está mal redactado, ya que contenidos en «català» no es correcto, ya que sería en «valencià» ya que dicho idioma es anterior al dialecto del «català» puesto que surgió primero el idioma «valencià» en el Reino de Valencia y luego se extendió a zonas catalanas y a las Islas Baleares e incluso al Sur de Italia y la isla de Cerdeña con la extensión de la Corona de Aragón. Hay que leer mejor la historia y no ir difundiendo errores.